La massa è pli intelligenta ch'il singul – Reproducir trends en in «martgà da prognosas»

Ils umans han gia adina vulì predir l'avegnir. Da metter chartas a leger fundatsch, ins ha empruvà prest tut, però bler n'ha betg propi funcziunà. Dapi 20 onns dattan martgads da prognosas da discurrer. Experiments scientifics han mussà che constataziuns che sa basan sin tals martgads da prognosa tutgan detg bain il resultat final dals eveniments respectivs.

Milliunari grazia a l'intelligenza collectiva

Fin oz han ins chattà numerus exempels per quest fenomen: per exempel il joker da public en l'emissiun «Wer wird Millionär?». Las respostas dals aspectaturs en il studio èn significantamain pli savens correctas che las respostas dals «experts» presumads dal joker da telefon.
Il «fenomen da l'intelligenza collectiva» n'è dal reminent betg ina nova invenziun. El sa basa sin ina scuverta plitost casuala dal scienzià britannic Francis Galton. Gia l'onn 1906 ha el laschà stimar da var 800 persunas sin in martgà champester il pais d'in bov. Las persunas che han participà a ses experiment avevan differents nivels da las enconuschientschas spezialas dumandadas qua, dal laic a l'expert.
La valur media stimada da tut ils participants ha muntà a 1197 glivras; il pais effectiv dal bov a 1198 glivras. En sasez vuleva Galton cumprovar scientificamain la «tuppadad da la massa», ha però demussà l'intelligenza da la massa, la «vox populi» (lat. «vusch dal pievel»).

Martgadar sco a la bursa

Era martgads da prognosas nizzegian l'intelligenza collectiva. La massa intelligenta èn ils congiugaders.
In martgà da prognosas funcziuna sco ina bursa per propi. Empè d'aczias d'interpresas vegnan martgadadas aczias d'eveniments futurs, sco per exempel events da sport, dumondas dal sectur economic u finanzial ubain elecziuns e votaziuns.
Ils pli enconuschents èn probablamain ils martgads da prognosas politics. Las uschenumnadas «bursas d'elecziuns» prognostitgeschan dapi passa 20 onns ils resultats d'elecziuns e furneschan resultats cumparegliabels, sumegliant sco tar enquistas. La dumonda centrala, a la quala las bursas d'elecziuns ston respunder, è la suandanta: «Tge resultat cuntanschan las partidas che candideschan a las proximas elecziuns? Tge partida gudogna, tgenina perda?» Per ils commerziants d'ina bursa d'elecziuns na stattan betg las preferenzas politicas persunalas en il center, mabain mo il resultat da las elecziuns ch'els spetgan concretamain il di da las elecziuns.
En la pratica signifitga quai: sch'in commerziant considerescha sco survalitada la part dal martgà prognostitgada d'ina partida, venda els quests palpiris. Viceversa cumpra el las aczias d'ina partida, sch'el considerescha la partida sco sutvalitada.
La finamira d'in commerziant è da cuntanscher in gudogn. Ils participants cun il pli grond success cumparan sin la glista da rangaziun che vegn actualisada mintga di. Plinavant pon els gudagnar premis, cura ch'il martgà vegn serrà. Per avair success ston ils congiugaders resp. ils commerziants observar precis il martgà, s'infurmar davart ils eveniments actuals, reagir sin novs svilups ed els na pon betg far transacziuns «absurdas».

Participaziun

Mintga participant survegn a l'entschatta in dumber fix d'aczias ed ina summa da daners virtuala ch'al pussibilitescha da martgadar. La finamira dal gieu è da maximar l'atgna facultad cun agid da bunas prognosas e speculaziuns raffinadas. A la fin dal gieu cumpra la banca enavos tut las vaglias per il pretsch che sa resulta a la fin uffiziala da l'eveniment prognostitgà (p.ex. resultat uffizial da l'elecziun).

Prendai part ed As annunziai qua.

Ina curta instrucziun per cumenzar immediat chattais Vus qua.

Ils Tips e trics gidan Vus a martgadar e cuntegnan indicaziuns utilas davart la strategia a la bursa da prognosas.

En l'ABC da la bursa da prognosas chattais Vus explicaziuns davart noziuns frequentas.

Istorgia

L'emprim martgà da prognosas è vegnì realisà il 1988 en ils Stadis Unids da l'America. Quel ha prognostitgà il resultat da l'elecziun presidenziala diesch giadas pli exactamain che tut las retschertgas. Dapi lura han ins organisà en numerus pajais talas bursas da prognosas. En l'Austria èn vegnidas realisadas dapi il 1994 bursas d'elecziuns per mintga votaziun pli gronda. L'interess per quellas è s'augmentà fermamain ils ultims onns.

Martgà da prognosas da pro:kons

Quest martgà da prognosas sa basa sin il modul da prognosas da pro:kons, in product da l'agentura BDF-net für neue Medien GmbH a Vienna. Il num pro:kons stat per PROgnosa e CONnsens. pro:kons porscha, sper in modul da software per bursas da prognosas, era in modul che sustegna a moda efficazia organisaziuns a chattar in consens. Dapli davart pro:kons chattais Vus sin Impressum.

Evaluaziun scientifica da las bursas d'elecziuns

La fin da stad vegnan probablamain in u dus instituts universitars a lantschar projects per evaluar scientificamain las bursas d'elecziuns. Per quel intent vegnan els a survegnir access a las datas da transacziun (datas da commerzi) anonimisadas da la banca da datas da pro:kons per analisar midadas dal curs da las aczias en relaziun cun il cumbat electoral. Eventualmain vegnan participants da la bursa d'elecziuns dumandads per e-mail da sa participar ad ina curta enquista.